jueves, 26 de octubre de 2017

UN SOMNI QUASI REAL

Un dia qualsevol al acabar el col·legi Jack es disposava a passeigar pel bosc, com sempre però hui volia anar per un altre camí i de sobte es va trobar una cova molt gran a mes de molt fosca, però Jack que tenia molta curiositat va entrar i es va trepitjar amb una pedra i poc a poc es va adonar que era un ou molt xicotet, se'l va emportar a sa casa per cuidar-lo. 

Passat un temps es va adonar de que aquell animalet que es va trobar era un unicorn, de nom li va posar Danerys. Van créixer junts, Jack li va agafar molt d’afecte a Danerys al igual que Danerys a Jack.
Per ara ningú sabia la existència de Danerys, ningú mes que Jack. Ell en cara no sabia que 
Danerys parla fins que una vesprada li va fer intents de parlar:
-Ho, Ho...Hola...
Jack a partir d’aquell moment es va adonar que Danerys, parlae.

La companya de Jack, Victòria, ja sospitava algo i va anar a sa casa a preguntar-li que li passe:
-Jack estàs molt distint, ja no jugues amb ningú...
-Em... voras Victòria, el que passa es que tinc un secret que ningú o sap. 
-Saps que pots confiar en mi.
-Val...
De repent va aparèixer Danerys i es va ficar al costat de Jack.
-Ohoo mare meua ohoo!!
-Com voras es un unicorn, es diu Danerys, me la vaig trobar un dia que passejava. 
A partir d’aquell moment Victòria  anava quasi tots els dies a la casa de Jack per cuidar a Danerys.

Jack va tancar els ulls per un segon, en aquell segon tot es va tornar negre, quan va tornar a obrir els ulls, estava en un hospital i sa mare estava al costat seu i li va dir:
-Oh Jack ja has despertat, t’havies desmallat al arribar a casa.
-No Danerys, nooooo...on estas Danerys?
-Jack, Jack tranquil de que estas parlant, i qui es Danerys?!?
-I Victòria? On esta Victòria?!
-Victòria esta fora, estava molt preocupada, ha vingut tots els dies a voret.

Passat un temps, quan Jack va tornar a sa casa, son pare li va regalar un peix anomenat Dorim, a Jack no li agradava aquell nom i li va anomenar Dori.
Jack recordava tots els dies a Danerys, però poc a poc va anar acceptan que tot va ser un somni.

No hay comentarios:

Publicar un comentario