EL MISTERI DE L'OMBRA

Fa uns dies en la nostra escola Lluís Revest ens va ocorrir una cosa molt terrorífica.
Era un dia fabulós perquè ens anaven de viatge a Disney land. Estàvem molt emocionats. Lenin un xic molt emocionat i que tenien moltes ideés, també estava Lian, un xic que li agradaven fer les coses rapit.
Tocava anar al bany, va anar un grupet al bany, després de 15 minuts, Fabian va anar a ver que avie passat. 
Fabian- Vaig a investigar, no vingueu.
Lian- Pero Fabian...
Fabian- Res de peros, tots a l'autobús.
Lenin- Una altra vegada serà Lian...

Lian i Lenin es van amagar al pati de primer.
Estaven els nostres germans Pol i Josuè fent educació física.
Lenin- Josuè has vist a algun amic meu. 
Josuè- Si dalt a classe he pogut vore a un amic teu i he escoltat un soroll.
Pol- Jo també i he vist una ombra.
 Lian- Gracies, tingueu precausio amb l'ombra.
Pol i Josuè- Adéu
Nosaltres- Adéu. 

Mentres Lian i Lenin anaven cap a les escales.
El professor va desaparèixer, vam agafar a els nostres germans i vam vore l'ombra.
Vam anar a l´aula de informàtica, vam investigar sobre l'ombra en Internet, vam trobar que era un maldició que era capaç de destruir i crear, i assoles es pot destruir amb 4 armes escolars sagrades. Vam imprimir un mapa per a buscar-les.
I aixi es com comença aquesta èpica aventura.

El primer lloc que assenyale el mapa era el pati dels majors. La primera arma era el tiratxines d'or era capàs de explotar tot.
Vam buscar i buscar però no el vam trobar, i de sobte una llum va il·luminar en el mapa un arbre. Vam vore l'ombra al costat de Carles, i ens vam dirigir cap a l'arbre i Josuè es va pujar a ell per poder agafar l'arma. Quan ja la tenia va apuntar amb el tiratxines a l'ombra però no li van donar, aleshores vam anar a per la segona arma sagrada.

El segon lloc que indicava el mapa era la classe dels de primer, ahi estava el boli congelador, es capaç de congelar al seu enemic. Estàvem buscant i buscant i de s'opte vam vore que el sol escomençaba a tremolar i va apareixer el monstre de llibres, super ràpid el vam intentar detenir però no podíem ens esquivava i de sobte...
Pol- Mireu ahi esta el boli en la pissarra.
Lian va anar a tota presa a pel boli i els demés distraiem al monstre, Lian va aconseguir el boli però el monstre el va pillar per sorpresa i ràpidament Lian va llançar el boli i Pol el va agarrar en les seues mans i va congelar el terra i el monstre es va caure de cul, després el va congelar.

L'ombra misteriosa va aparèixer i puf, vam aparèixer en un autobús.
Fabian- Lenin iLian desperteu.
Lenin- Ha sigut tot un somni.
Lian i Lenin- anem a Disney land, Si!!!.

UN SOMNI QUASI REAL

Un dia qualsevol al acabar el col·legi Jack es disposava a passeigar pel bosc, com sempre però hui volia anar per un altre camí i de sobte es va trobar una cova molt gran a mes de molt fosca, però Jack que tenia molta curiositat va entrar i es va trepitjar amb una pedra i poc a poc es va adonar que era un ou molt xicotet, se'l va emportar a sa casa per cuidar-lo. 

Passat un temps es va adonar de que aquell animalet que es va trobar era un unicorn, de nom li va posar Danerys. Van créixer junts, Jack li va agafar molt d’afecte a Danerys al igual que Danerys a Jack.

Per ara ningú sabia la existència de Danerys, ningú mes que Jack. Ell en cara no sabia que 

Danerys parla fins que una vesprada li va fer intents de parlar:

-Ho, Ho...Hola...

Jack a partir d’aquell moment es va adonar que Danerys, parlae.

La companya de Jack, Victòria, ja sospitava algo i va anar a sa casa a preguntar-li que li passe:

-Jack estàs molt distint, ja no jugues amb ningú...

-Em... voras Victòria, el que passa es que tinc un secret que ningú o sap. 

-Saps que pots confiar en mi.

-Val...

De repent va aparèixer Danerys i es va ficar al costat de Jack.

-Ohoo mare meua ohoo!!

-Com voras es un unicorn, es diu Danerys, me la vaig trobar un dia que passejava. 

A partir d’aquell moment Victòria  anava quasi tots els dies a la casa de Jack per cuidar a Danerys.

Jack va tancar els ulls per un segon, en aquell segon tot es va tornar negre, quan va tornar a obrir els ulls, estava en un hospital i sa mare estava al costat seu i li va dir:

-Oh Jack ja has despertat, t’havies desmallat al arribar a casa.

-No Danerys, nooooo...on estas Danerys?

-Jack, Jack tranquil de que estas parlant, i qui es Danerys?!?

-I Victòria? On esta Victòria?!

-Victòria esta fora, estava molt preocupada, ha vingut tots els dies a voret.

Passat un temps, quan Jack va tornar a sa casa, son pare li va regalar un peix anomenat Dorim, a Jack no li agradava aquell nom i li va anomenar Dori.

Jack recordava tots els dies a Danerys, però poc a poc va anar acceptan que tot va ser un somni.

LA IMPORTÀNCIA DE L'AMISTAT

Una vesprada molt tranquil·la, mentre passejaven pel parc de gossos on hi havien tubs per a practicar passejaven Lidia i Noelia.

Lidia era de estatura mitjana, amb els ulls marrons, el pel llis i castany i li agradava molt nadar amb la seua gosseta Chispa que era marró i la seua rasa era Pomerania, també passejava amb Noelia que era alta, amb els ulls marrons i que li agradava molt cuidar a la seva mascota Sky que era de color gris i la seua rasa era Brako.

Es van trobar a una gosseta que era negra i se pensaven que era de rasa Labrador però era de rasa Bulldog, que es deia Kora, la gosseta tenia una ferida en la pota i no podia caminar així que Noelia i Lidia se la van emportar a la seua casa i la van curar. Van ficar cartells per tots els llocs a vore si tenia duenya i efectivament tenia una duenya que es deia Teo era alta amb els ulls marrons i el pel llis i castany , portave dies buscant a la seua mascota i va vore els cartells i va cridar, Noelia li va dir que anara a sa casa a les quatre de la tard i va anar. Quan la seva mascota li va vore, va saltar sobre ella de la alegria que tenia al vore-la, després d’una estona les tres van parlar i es van fer molt amigues i mai mes es van separar. 

LA GRAN AVENTURA

En un lloc molt molt llunyà, tres millors amics, la zebra,el tigre i el mono. Anaven a emprendre una aventura, però ells encara no ho sabien, i cadascú amb un carácter diferent.


Aquestos tres millors amics vivien a la selva, cada vesprada eixien a jugar, emprenien aventures. Fins que un bon dia van sentir un soroll molt estrany, van eixir de sa casa i van trobar als humans tallant tots els arbres. El tigre els va dir als seus amics:
- No us preocupeu, jo me'n vaig, i seguiré dormint.
- Com pots dir que seguiràs dormint!? En uns dies a lo millor no ens queda casa- va dir el mono.
- El mono te raó, tenim que fer algo de seguida!- va dir la zebra.
- Tu sempre estàs de la part del mono- va dir el tigre.
- No és veritat, el que passa es que la teva idea de seguir dormint, no em pareix gens encertada- va cridar la zebra.
- Pues no sé per què, perquè la meva idea de seguir dormint és la millor opció i així no et preocupes dels problemes- va dir el tigre
- Pareu ja de discutir! Ara tenim coses més importants a fer, per exemple, hem de salvar la nostra casa d'un desastre total i absolut- va dir el mono.

Els tres amics van fer les paus , van eixir d'aquell embolic cap a una altra selva.

Pel camí es van trobar a una parella de mosques.
- Perdoneu, ens hem perdut, no sabem on estem, ens podríeu ajudar?- va dir la pantera.
- No li feu cas, sabem perfectament on estem- va dir el tigre.
- Perdoneu, senyor i senyora mosca, ens podríeu dir el el camí per anar a una altra selva?-va dir el mono.
- Es clar que sí, per anar a una altra selva heu de creuar el riu dels cocodrils, el laberint de les lianes i desprès la cova dels rats penats- va dir la senyora mosca.
- Que tingueu un bon viatge, i que tot us vaja com us espereu- va dir el senyor escarabat.
I així se'n van anar els tres amics a emprendre la gran aventura.

Primer van passar el riu de cocodrils. La zebra va creuar el riu nadant, el tigre va passar per damunt dels cocodrils, i el mono va idear una manera de passar el riu agarrant-se per les lianes per damunt dels cocodrils.
Desprès van anar al laberint de les lianes, la zebra anava acatxada per a no tocar ni una liana i veure tot, el tigre anava caminant i es xocava amb totes les lianes, i el mono anava agarrant-se a totes les lianes per poder veure- ho tot.
Finalment van anar a la cova dels rats penats, el tigre anava caminant per la foscor i es xocava amb tot, la zebra anava caminant, guiant-se amb el seu olfacte, i el mono va idear la manera de fer foc, i veure-ho tot.
Al final van eixir de la cova i es van trobar una selva, molt bonica, amb cascades , arbres, animals, i sobre tot diversió al màxim. Al final es van quedar a viure allí i van viure feliços per sempre més, i sobretot sense discutir.

ELS MALS MOMENTS DE RAÚL

Era un dia en una escola molt gran, amb uns xiquets molt amables i molt guapos en Castelló de la Plana, quan un xiquet anomenat Tom que era molt malfeiner, envejós i que es creia el mes guay de l'escola maltractava a un xiquet tímid, innocent i molt intel·ligent anomenat Raúl. El maltractava perquè li tenia enveja.

Raúl- Tom! No em pegues!

Clara- Que està passant ací?

Tom- No res són coses de xics, ves-te'n!

Clara- Vaig avisar a algú!

Tom- No! Me'n vaig corrents que sinó em pillaran.

Clara una xiqueta molt amable y molt guapa ajudava a Raúl a superar els mal moments que estava vivint.

Aquest atac de Tom era tots els dies. Fins un dia que es va donar compte del que estava fent patir a Raúl.

A la setmana següent va passar una cosa que Tom no s'esperava.

Tom- Donam el teu esmorzar.

Raúl- No, no te'l donaré.

Tom li furta l'entrepà a Raúl.

Tom- Vols l'entrepà? Pues vine a per ell.

Tom es cau en terra. 

Tom- Ai que mal.

Raúl- Estas bé? Pots menejar la cama?

Tom- No, no la puc menejar.

Raúl- Clara vine corre!

Clara- Que ha passat?

Tom- Que m'he fet mal

Raúl- No, això es mentira, m'ha llevat l'entrepà i després s'ha caigut.

Clara- Tu l'ajudaries després del que t'ha fet?

Raúl- Nooo!

Tom-Perdó pel que t'he fet però ara ajudeu-me.

Raúl- Val però em promets que ja no em maltractaràs?

Tom-T'ho promet

Després de curar-los...

Tom-Gracies per ajudar-me!

Clara- Ahir em vaig trobar a la bústia 3 entrades per a la pel·lícula

“Els calçotets invisibles”.

Raúl- He escoltat que es tiren un pet en meitat de la pel·lícula

I els 3 junts se'n van anar al cine i s'ho van passar genial. Des d'eixe moment van ser millors amics per a sempre.

EL BOSC

Hi havia una vegada en un bosc actual viuen molt molt feliços els animals. 
Dins del bosc vivien tres amics: el colom Chris, un colom xicotet i amable; la serp Pitor, una serp àgil i intel·ligent i el llop Saltets, un llop inquiet i agradable. Els tres sempre estaven junts i es divertien.

Fins que un dia van aparèixer unes estranyes criatures.
-Son humans!!- va dir Chris.
-I porten màquines!!- diu Pitor.
-Fugiu!!!!!- va exclamar Saltets.
Els tres es van anar al seu amagatall secret fins que van tindre un pla.
-Ok, ja esta tot fet- va dir Pitor.
-Que cadascú faja la seua part del pla- va dir Saltets.

Després d'un temps van aparèixer el colom Chris amb la seua patrulla de coloms.
-A l'atac!!!!!!!!!!!!!!!-cridaven.
i van començar a picotejar als humans, després van aparèixer de la herba la serp Pitor i els seus amics i van començar a mordisquear els peus i per últim van aparèixer els llops.
-Auuuuuuuuu!- van dir els llops i van espantar temporalment als humans.
Després d'uns dies van tornar, però aquesta vegada preparats amb caçadors.
Els animals estaven  asustats i van tornar a fugir. 

Aquesta vegada, Chris, Pitor i Saltets van reunir a tots els animals del bosc, van traure  als cèrvols, àguiles, ossos rentadors, raboses...
I tots van intentar parar-les els peus als humans per segona vegada.
Els humans es van resistir amb facilitat i els animals van recorre a  l'últim recurs, demanar per favor les coses.
-Per favor podeu parar de destruir el bosc,es que sino, no tindrem lloc on viure- van dir tots els animals. 
Els humans van entrar en raó i van dir:
-Val pararem- van dir els humans,
i tot van acabar be.

MILO LEVEL'S

Hola, sóc Milo, voleu que vos conte una cosa 
molt estranya que em va passar fa pocs dies?
-SIII!
Molt bé pues anem allà.

Aquell dia mentre estava jugant a la Wii 
en la meua casa (tota blanca amb una estora de colors al mig) molt tranquil em va aparèixer
una bruixa, (la veritat molt lletja per les 
seues arrugues) em va convertir en un conill monstre!!! A part em va transportar a un món diferent, el món dels videojocs.
De sobte tot va canviar em trobava muntat en un cotxe de carreres i...3,2,1 piiiiiiiip!!! Vaig veure un muntó de cotxes passar al meu costat super ràpid, aleshores em vaig adonar que estava dins del joc de Mario Kart.
A la 1º volta anava l'últim, a la segona 6º, però al final vaig pressionar l'accelerador i vaig guanyar la carrera. Vaig veure que els meus braços ja van tornar a la normalitat.

Seguidament tot el meu voltant va canviar, ja no estava en un circuit de carreres, estava en una habitació al costat d'un bebè 
on hi havien unes instruccions, vaig fer tot el que me demanava:
-Primer, li vaig llevar la caca
-Segon, li vaig ficar els polsets
-Tercer,tenia la cara blanca, 
sabeu perquè?... 
El bebè s'ha tirat un pet!!!
Quan vaig acabar, les meues cames ja eren normals.

De sobte em vaig trobaren una porteria del camp de futbol amb la samarreta del barça, la mes bonica de totes. Vaig veure que l'altre equip era el Real Madrid i venien cap a mi a tota velocitat!!! Vaig tancar els ulls i escolte...GOOOL!!! Del Real Madrid!!!, Sergio Ramos, va sumar un punt al marcador. Als 20 minuts, Messi va fer una jugada boníssima i... va marcar gol ! Mentre ho celebrava tant content, em vaig veure a Isco corrent cap a mi, em vaig preparar per a parar la pilota, va xutar i...Em va donar al cap!!! La llàstima es que va entrar i el Real Madrid va guanyar.

De sobte els jugadors van desaparèixer, les grades, fins la porteria, tot va desaparèixer!!! Seguidament em vaig trobar en una habitació completament negra, pel fons va eixir una vella molt lletja, quan ja estava prop de mi vaig descobrir que era eixa bruixa la de l'altre dia, ella em va dir que com no havia guanyat el partit, no tornava ninguna part del cos, aleshores vaig entendre en que consistia   aquest joc. La bruixa va dir unes paraules molt estranyes: SACALAMAGALABOOM!!!!! Em vaig trobar en una cuina, al costat i havia una recepta d'una pizza, jo no entenia res estava en Anglès!!!
El temps anava passant i passant, jo no sabia que fer, aleshores vaig començar,a mi em pareixia molt difícil. 
Les dues primeres proves les vaig passar molt just de temps, ja li vaig agafar el truque i ho vaig aconseguir. Vaig sentir una sensació molt rara, en un tres i no res em vaig trobar   en una casa molt pareguda a la meua, vaig anar caminant i vaig anar al bany per a mirar-me a l'espill, em vaig mirar i ja era normal!!!, eixa era la meua casa!!! 

Així que...ja sabeu no jugueu molt als videojocs si no voleu que vos passe això.