JOAN I EL SEU PELUIX

JOAN I EL SEU PELUIX

Havia una vegada un xiquet anomenat Joan. Ell té 5 anys, és molt petit com una formiga però, es molt valent i li encanten les aventures.

Té un molt bon amic, és diu Parry però, no és una persona normal, es un lloro!

Parry, com és molt entremaliat, un dia, li va furtar el seu osset de peluix favorit. El va portar a la muntanya de darrere de la seva casa.

Joan sense pensar-ho va agafar una motxilla amb una l’internà, una llibreta amb un bolígraf i un entrepà de formatge i pernill i va anar a la muntanya, per a vore si pogués recuperar el peluix.

Quan va arribar va bore que era molt alta, aleshores es va asustar però, ell seguia tenint esperances d’agarrar el peluix.

Va començar a pujar i al poc temps es va trobar una cova.

Allí és va menjar l'entrepà m’entres pensava com faria per arribar al cap de la muntanya.

Es va fer de nit i Joan va seguir pujant la muntanya amb l’ajuda de la seua l’interna. Va pujar i pujar fins que ja és va cansar i va començar a tindre una mica de por. Es va seure a descansar i va mirar a la seua motxilla on només tenia la llibreta i el bolígraf.

Es va ficar a escriure i va posar:

Soc Joan i estic molt trist i espantat, el meu millor amic m’ha furtat el meu peluix favo...

De sobte el vent es va emportar la fulla que estava escrivint Joan. Parry la va agafar en el seu bec i quan la va llegir li va donar molta pena. Així que va agarrar el peluix, se’n va anar a buscar a Joan, se’l va tornar i el va acompanyar a la seua casa.

Per el camí Parry es va disculpar, li va explicar a Joan que només volia fer una broma i que no havia pensat que el faria patir tant. Li va dir que ho sentia molt i Joan li va donar una abraçada molt gran de bon amic.