EL SOMNI DE JOAN

EL SOMNI DE JOAN

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Joan, ell, l’esport que més estimava era el futbol. Quan tenia temps lliure sols feia que jugar a futbol. Joan cada dia baixava al pati per a entrenar, millorar i així pooder entrar en un equip de futbol. Ell també en el cole, jugava molt a futbol amb els seus amics, però hi havia un xiquet que es creia el millor jugant a futbol, el xiquet es deia Manel, ell jugava al Villareal. Manel, sols deia que ell era el millor. I també li deia a Joan que no feia falta que entrenés, que era molt roïn i que mai conseguirà entrenar en un equip de futbol. Però, en canvi, Joan era un xiquet que si tenia un somni, passés el què passés, ell tirava endavant per aconseguir-lo.

Un dia, Joan que ja es veia en forma per entrar en un equip, es va apuntar a fer unes proves a un equip anomenat Rafalafena. Quan va acabar les proves, se’n va anar a casa a dutxar-se, a sopar i a dormir.

Dies més tard, va rebre una carta Joan dient-li que estava dins de l’equip, i es va posar super content.

Un més després, després de que Joan hagués uns quants partits de la temporada, van tindre un torneig on també hi jugava l’equip de Manel. L’equip de Manel i l’equip de Joan van arribar a la final. Joan va eixir de titular i Manel també. Enmig del partit, Joan es va doblegar el turmell, li feia molt de mal, aleshores el van canviar. Com anaven zero a zero, a l’últim minut Joan va voler entrar per poder tirar el penal si al final arribaven empatats. Es va acabar el partit, i van anar als penals. En els penals, anaven quatre a quatre, aleshores, va anar a tirar Manel; la va fallar, li tocava ara a Joan, si marcava, guanyaven el torneig. Va tirar Joan i la va clavar per tot l’escaire. L’equip de joan va guanyar el torneig i Manel es va quedar tan avergonyit que fins i tot va plorar. Des d’aquell moment, Manel ja no es va burlar més, i al llarg del temps van ser amics.